En nombre de la independencia de Catalunya. Por Oriol Pérez Treviño

Miércoles, 29 de octubre de 2025

No sé si el lector ha tomado plena conciencia de que, con permiso de Dios o de los Dioses, el próximo marzo se cumplirá el sexto aniversario del estallido de la pandemia de COVID y del confinamiento que, cada día que pasa, sospecho más que fue aprovechado por el poder para llevar a cabo un experimento sociosanitario del que aún no hemos logrado desentrañar del todo su alcance real o su verdadera intención.

Quizá recuerden cómo, como si fuéramos un rebaño de ovejas programadas —si es que las ovejas pueden ser programadas—, a cierta hora de la tarde se nos invitaba a salir a los balcones a aplaudir y hacer ruido para agradecer a médicos y equipos biosanitarios la ingente labor que realizaban en los hospitales. Aquella pantomima y majadería nunca llegué a imaginar que la llevaría a cabo personalmente, porque me recordaba, y sigue recordándome, a los Two Minutes Hate de la novela 1984 de George Orwell. En aquellos rituales diarios, los ciudadanos de Oceanía observaban proyecciones de los enemigos del Partido —especialmente Emmanuel Goldstein— y debían expresar su odio colectivo, como un método de control emocional y manipulación política. Dejo al lector la reflexión sobre posibles conexiones entre realidad y literatura.

Más allá de la tristeza por la pérdida de seres queridos, debemos ser conscientes de que la pandemia y el confinamiento supusieron una pérdida masiva de libertad: la capacidad de pensar, decidir y actuar por uno mismo, sin coerciones externas injustas. Avanzamos, a pasos agigantados, hacia un régimen cada vez más controlador de nuestras libertades, donde se percibe como peligroso el simple acto de elegir entre distintas opciones con conciencia y voluntad. Cada día es más difícil vivir sin opresión, poder expresarse, reunirse o incluso creer o no creer. Se ha instaurado un clima social en el que vivir normalmente implica angustia, miedo y múltiples dependencias, muchas de ellas desembocando en verdaderas adicciones. No se trata solo de adicciones al cigarrillo, al alcohol o a otras sustancias, sino de la creencia de que un ineptócrata cualquiera, por decir lo que nos gusta escuchar, tiene la solución a todos nuestros problemas.

Cuando descubrimos que personas que colaboraban en programas sociales o incluso en la UNESCO se unen a partidos racistas, xenófobos, paletos y fascistas como Aliança Catalana, comprendemos que estamos avanzando hacia un mundo cada vez más parecido al del Gran Hermano de Orwell. Allí, la libertad casi no existe, y el Partido ha normalizado el lema paradójico: «La libertad es esclavitud». Esto demuestra cómo el régimen manipula el lenguaje para destruir el pensamiento libre; si no puedes pensar la palabra “libertad”, tampoco puedes imaginarla.

Algo parecido ocurre con el partido de la SOS (acrónimo de Sílvia Orriols Serra), que, al igual que el diablo hace creer que no existe, ella intenta convencer de que no es fascista. Su fascismo es idéntico al de Trump, Ayuso o Milei, y curiosamente se presenta bajo la bandera de la libertad. Pero al haber perdido el verdadero significado de la libertad, se cumple aquello que Thomas Mann (1875-1955) advertía en las décadas de 1930 y 1940: los movimientos autoritarios pueden resurgir bajo apariencias democráticas o liberales, usando la libertad como máscara para el poder.

Esta reflexión captura la esencia del pensamiento de Mann: su profunda desconfianza hacia la manipulación del lenguaje y de la libertad para justificar autoritarismos. Aunque la cita atribuida a él es probablemente apócrifa, refleja fielmente su idea de que el fascismo puede volver disfrazado de democracia o libertad. Hoy, sin embargo, tomamos plena conciencia de cómo un fascismo del futuro —ya presente— proclama que viene a defender la libertad o, aún más ignominiosamente, a posibilitar la independencia de Catalunya. ¿La qué, perdón?

Silvia Orriols Serra

¿Alguien nos ha explicado qué acción política concreta desarrolla la SOS en Ripoll, más allá de medidas simbólicas para contentar a la parroquia o a espectáculos bochornosos ante la tumba de Guifré el Pilós, que avergonzarían a cualquier asistente de las concentraciones anuales del NSDAP en Núremberg entre 1923 y 1938? Esas concentraciones, con discursos de Hitler y desfiles de todas las organizaciones nacionalsocialistas, buscaban manipular emocionalmente a los participantes; de forma similar, las declaraciones maleducadas y sórdidas de la SOS apelan a sentimientos más que a razonamientos. La política, para el fascismo, no debe ser entendida, sino experimentada. Y este experimento ya está aquí.

Ocho años después del Procés, contamos con la versión local de un fascismo que ya es aplaudido, recibiendo votos que antes habrían ido a Vox, pero que podrían haber ido a otros perfiles como Alvise Pérez. La voz sibilina de Federico Jiménez Losantos celebra a «la loca de Ripoll», diciendo: «Es una loca, pero me gusta cómo habla; habla un catalán magnífico. Su discurso sobre feminismo ojalá fuera replicable en el PP. Y en cuanto al islamismo, todo lo que dice va a misa». No hace falta añadir nada más.

Mientras tanto, los nostálgicos de la libertad seguimos yendo a contracorriente, conscientes de que, ante tantas posibilidades identitarias, quizás pronto dejemos de ser hombres y mujeres para convertirnos en salmones y salmonas. Nosotros anhelamos solo aquello que para Winston Smith, protagonista de 1984, es la libertad: pensar por uno mismo y mantener un pensamiento verdadero en medio de la mentira impuesta por el sistema. Como escribe en su diario al inicio del libro: «La libertad es la libertad de decir que dos y dos son cuatro. Si esto se concede, todo lo demás sigue».

Ser libre significa preservar la verdad objetiva y el pensamiento crítico, aunque el poder o la mayoría social digan lo contrario. El fascismo que ya está aquí afirma que ha venido a defender la libertad y a proclamar la independencia de Catalunya. Si para lograrlo habrá de controlar cuerpos, actos y mentes, vigilar conciencias, manipular el lenguaje o reescriber la historia, todavía no se lo ha planteado; es solo cuestión de tiempo. Lo que sí puedo asegurar es que muchos simpatizantes y militantes del partido de la SOS, tras compartir algún café con ellos, no perciben cómo su libertad interior ha sido anulada, paradójicamente, en nombre de la independencia de Catalunya.

Oriol Pérez Treviño

Musicólogo. Ensayista

 

EN NOM DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

 

Dimecres, 29 d’octubre de 2025

 

No sé si el lector ha tingut l’ocasió d’integrar la realitat que, amb permís de Déu o dels Déus, el proper març es complirà el sisè aniversari de l’esclat de la pandèmia del COVID i d’un confinament que, cada dia que passa, més sospito que va ser aprofitat pel poder per activar, així, un experiment sòciosanitari del que encara no n’hem sabut treure encara del tot l’entrellat del que va ser o va pretendre ser. No sé si recordeu que, talment com si fóssin un ramat de xais programats, si és que els xais es poden arribar a programar, a no sé quina hora del capvespre, se’ns convidava a sortir als balcons a aplaudir i a fer soroll per agrair als metges i equips biosanitaris l’ingent tasca que estaven portaven a terme en els centres hospitalaris. Aquella veritable astracanada i mamarratxada mai me la vaig plantejar de poder portar-la a terme, perquè allò tenia i segueix tenint una gran similitud als coneguts Dos Minuts d’Odi de la novel·la 1984 de George Orwell que fa fredat. Recordem aquells Two Minutes Hates que s’integren en la col·lectivitat social com una sessió diària, i on els ciutadans d’Oceània han de mirar una projecció amb imatges dels enemics del Partit —sobretot d’Emmanuel Goldstein— i expressar el seu odi col·lectiu, com una forma de control emocional i manipulació política. Deixo a judici del lector les possibles connexions entre realitat i literatura.

 

Al marge de la tristesa i dolor per la mort dels éssers estimats, també hem de ser conscients que, amb la pandèmia i el confinament, es va perdre llibertat pels descosits. Això és: la capacitat de pensar, decidir i actuar per un mateix, sense coercions externes injustes. Anem avançant, a passos agegants, a un règim cada dia més controlador de les nostres llibertats on es veu com a perillosa l’elecció entre diferents opcions amb consciència i voluntat. No cal dir que cada dia és més difícil viure sense opressió, a poder expressar-se, a poder reunir-se, a creure o no creure. Però sobretot s’ha creat un clima social on la manera de viure normal és fer-ho amb angoixa, por i multitud de dependències, algunes de les quals acaben en veritables addiccions. És l’addicció ja no tan sols a la cigarreta, a la copa o a la ratlla, sinó a creure que l’ineptòcrata de torn, pel simple fet de dir allò que ens agrada escoltar, ja té el remei a tots els mals. Quan un s’assabenta, sense anar més lluny, que persones que havien col·laborat en programes socials o de la mateixa UNESCO han decidit posar-se a militar en aquest partit racista, xenòfob, cateto i feixista com Aliança Catalana significa que anem avançant a un món que s’assembla cada dia més al món del Gran Germà de la novel·la d’Orwell. En aquest món la llibertat gairebé no existeix i el Partit ha normalitzat aquell conegut lema tan paradoxal de «La llibertat és esclavitud». Això mostra, sense embuts, com el règim manipula el llenguatge per destruir el pensament lliure ja que si no pots pensar la paraula llibertat, tampoc pots imaginar-la. Alguna cosa semblant passa amb el partit de la SOS, recordem acròstic de Sílvia Orriols Serra, que a l’igual que el diable fa creure que no existeix, o en el seu cas que no és feixista. El seu és el feixisme idèntic al de Trump, Ayuso, Milei que, curiosament, s’erigeix en nom de la llibertat. Però en haver perdut el marc del que significa, en veritat, llibertat, acaba passant allò que ja havia alertat en diferents conferències dels anys trenta i quaranta del segle passat, Thomas Mann (1875-1955), recordem aquell escriptor alemany exiliat als Estats Units durant el nazisme, en advertir de la possibilitat que moviments autoritaris ressorgissin sota aparences democràtiques o liberals, ja que la llibertat pot ser perfectament buidada de contingut i utilitzada com a màscara pel poder.

 

Això acaba per expressar molt bé una coneguda idea del pensament de Mann com és la seva gran desconfiança envers les manipulacions del llenguatge i de la llibertat per justificar, així, autoritarismes. Encara que es diu que la cita és apòcrifa i que ve a ser una paràfrasi del pensament que el feixisme pot tornar disfressat de democràcia o llibertat, mai com ara he agafat tanta consciència com el feixisme d’un futur que ja és aquí assegurarà que ve per defensar la llibertat o, cosa encara més ignomiosa, per fer possible la independència de Catalunya. La què, perdó?

 

¿Algú ens ha explicat quina acció real de mandat polític està desplegant com a batllesíssima la SOS a Ripoll, fora de quatre mesures per contentar a la parròquia o a espectacles botxornosos davant de la tomba de Guifré el Pilós que avergonyirien a qualsevol dels assistents a les concentracions anuals realitzades pels membres del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP), entre els anys 1923 i 1938 a la ciutat de Nuremberg? I esmento amb tota la intenció aquestes concentracions que donaven gran publicitat al règim i aconseguien reunir milions de membres del partit durant tot el període en què es van celebrar aquests mítings. El centre d’atenció eren sempre els discursos d’Adolf Hitler i les desfilades de totes les organitzacions importants de l’estat nacionalsocialista. Aquests actes, com les declaracions maleducades i barroeres de la SOS, apel·laven als sentiments dels participants i de la seva concepció de la política, ja que la política, per al feixisme, no ha de ser «entesa», sinó «experimentada». I el producte per a l’experimentació ja el tenim aquí. Vuit anys després del Procés, ja tenim la versió nostrada, però no menys miserable i roïn, d’un feixisme que ja és aplaudit i que rep i rebrà molts vots disruptius que havien anat a Vox, però que podrien haver anat a Alvise Pérez. La boca sibil·lina i obscura de Federico Jiménez Losantos s’ho passa d’allò més bé i malgrat haver-la batejat com « la boja de Ripoll», assegura que «és una boja, però m’agrada com parla, parla un català boníssim. Fa un discurs sobre el feminisme que tant de bo al PP fossin capaços de fer-lo. I sobre l’islamisme, tot allò que diu va a missa». No fa falta afegir res més.

 

Mentrestant els nostàlgics de la llibertat no podem fer més que seguir anar a contracorrent i anar prenent consciència que davant de tanta possibilitats d’identitat, potser, molt aviat, haurem de deixar de ser homes i dones per passar a ser salmons i salmones. Aquests nostàlgics de la llibertat no anhelem més que allò que per a Winston Smith, el protagonista de 1984, és la llibertat: la capacitat de pensar per un mateix i de mantenir un pensament veritable enmig de la mentida imposada per un sistema. Tal i com escriu al seu diari, al principi del llibre: «La llibertat és la llibertat de dir que dos i dos fan quatre. Si això es concedeix, tota la resta segueix».

 

Ser lliure vol dir preservar la veritat objectiva i el pensament crític, encara que el poder o una gran part de la societat diguin el contrari. El feixisme d’un demà que ja és aquí assegura que ha vingut per defendre la llibertat i per proclamar la independència de Catalunya. Si per poder-ho fer està disposat a controlar cossos, actes i ments, a voler vigilar les ments, a manipular el llenguatge o a reescriure la història, possiblement, encara no s’ho ha plantejat. És qüestió de temps. El que si puc assegurar és que molts simpatitzants i militants del partit de la SOS, després d’haver compartit algun cafè amb ells, no se n’han adonat com la seva llibertat interior ha estat anul·lada, paradoxalment, en nom de la independència de Catalunya.

 

 

About Jose

Escritor, cineasta, activista cultural y organizador de festivales de cine

Check Also

M. o la ciudad que se hunde mientras se reforma. Por Oriol Pérez Treviño

Martes, 29 de septiembre de 2026 M. es una ciudad que hace tiempo parece haber …

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

AVISO LEGAL PRIVACIDAD COOKIES CONTRATACIÓN CONTACTO #TID4934521